Com ens afecta a la pràctica el nou CTE DB HE 2013?

Havent passat un temps des de l’entrada en vigor del nou CTE DB HE (Estalvi d’energia), entrarem a valorar-ne els efectes sobre els projectes de nova construcció i la seva qualificació energètica.

Aquesta valoració es centrarà al sector residencial i en un sentit pràctic, molt enfocat al software que s’utilitza actualment: “programa unificado LIDER-CALENER”, i al vell conegut Calener-VYP.

 

Introducció: El programa LIDER-CALENER

En primer lloc, s’ha de dir que aquest programa funciona sobre la mateixa base que els antics Lider i Calener, en conseqüència, provoca els mateixos errors inexplicables: problemes de compatibilitat amb Windows 7 i 8, problemes amb JavaScript i, per descomptat, continua sense diposar de la còmode opció "deshacer", etc.

Actualment, el programa es troba en la seva versió 2 (va sortir una actualització poc després del llançament del software), per tant, hem de pensar que molts dels errors que dóna s’aniran solucionant en versions posteriors.

En la mateixa línia, de moment només permet justificar HE-0 i HE-1. La qualificació energètica s’ha de realitzar mitjançant el software Calener VYP (o Calener GT, en cas de Gran Terciari). Sembla clar que a mig termini es podran realitzar totes les justificacions utilitzant el software, el qual és una molt bona notícia.

 

A la pràctica, com ens afecta el nou CTE DB HE-2013?

A) Aïllament VS Instal·lacions:

Una de les queixes més recurrents amb l’antic HE era la possibilitat que un habitatge “poc eficient” a nivell passiu, que complia pels pèls la norma (amb poc aïllament, mala estanqueïtat, ponts tèrmics...) obtingués una bona qualificació energètica gràcies a un sistema tèrmic d’alta eficiència (aerotèrmia, biomassa, calderes de condensació amb terra radiant, etc).

Aquest fet no succeeix amb el nou document, ja que actualment és molt més restrictiu el compliment de l’HE-1 (limitació de la DEMANDA energètica) que l’HE-0 (limitació del CONSUM energètic).

 

B) Augment d'Aïllament en tancaments

Si recordem l’estructura del nou document HE-1, hem de complir dues limitacions:

 

1. Limitació de la transmitància tèrmica dels elements:

Depenent de la zona climàtica i el tipus de tancament haurà de tenir, com a màxim, la transmitància tèrmica de la taula adjunta. És important entendre que aquest fet no assegura, ni molt menys, que es compleixi amb la segona limitació.

 

2. Limitació de la demanda tèrmica (segons fórmula)

La demanda de refrigeració, tot i que no acostuma a ser un problema per la zona de Catalunya, es limita als 20 kWh/m2any.

Tot i que segons el nou document, podem aplicar solucions en tancaments que no compleixin amb les limitacions de transmitàncies màximes (murs trombe, façanes ventilades, murs solars...), a la pràctica s’acaba augmentant el gruix d’aïllament en cobertes i façanes.

Posem un exemple:

 

Mínim segons Taula 2.1 (HE 2013)

Mínim per a acomplir la "fòrmula" (HE 2013)


Nota: la simulació energètica s’ha realitzat amb un habitatge unifamiliar estàndard de 103 m2 en la zona climàtica C2. L’aïllament considerat és PUR projectat (U=0.028 W/mK).

 

C) Millora de l’estanqueïtat de les obertures

Tot i que el nou document no s’ha tornat gaire més restrictiu amb les obertures (a la pràctica, obliga a què siguin de vidre doble, actualment un “fet consumat” dins la construcció), aquestes tenen una importància cabdal per tal d’acomplir la famosa “fórmula” (veure punt anterior).

I és que arriba un moment que, encara que s’augmenti l’aïllament de les façanes de forma exagerada, la vivenda no presentarà un comportament energètic millor.

Aquest fet és degut a que les finestres actuaran com un gran “pont tèrmic” que propiciarà pèrdues energètiques per “transmissió” (pròpiament el pont tèrmic) i per infiltració (estanqueïtat).

És en la infiltració que ens hem de començar a fixar, ja que d’una obertura amb estanqueïtat mínima segons CTE (27 m3/hm2) a una amb classe 4, (les més estanques: 3 27 m3/hm2), hi poden haver variacions del 6% en la energia demandada (CTE DB HE-1).

Tot i que pot semblar una variació petita, acaba essent important degut a l’alta exigència de la norma.

 

Obertures amb estanqueïtat Classe 4

Obertures amb estanqueïtat mínima segons HE (2013)

 

D) Reducció al màxim dels ponts tèrmics

Una mica en la mateixa línia que el punt anterior, al tenir tan limitada la demanda tèrmica, els ponts tèrmics (grans oblidats fins ara), prenen molta importància.

El programa LIDER-CALENER permet comprovar l’afectació dels ponts tèrmics dins la demanda global. Com es pot veure en la imatge, uns ponts tèrmics poc treballats, poden ocasionar un augment de més del 20% en la demanda tèrmica.

 

E) Recuperació de calor com una alternativa viable

Les pèrdues tèrmiques per ventilació en una vivenda estandard a Catalunya suposen aproximadament un 30% de les totals (amb variacions depenent de la zona climàtica).

En termes de cabal, segons CTE DB HS3 (Qualitat de l’aire interior), estem parlant d’entre 300 i 400 m3/h (trobem solucions comercials des dels 300 m3/h).
Fins ara, la recuperació de calor en habitatges ni “valia la pena” (sempre econòmicament parlant) ni era “necessària” (degut a que l’antic CTE DB HE del 2006, era molt menys restrictiu).

En l’actualitat, es poden compensar els sobre costos de la instal•lació d’un sistema de recuperació de calor amb la reducció en els gruixos d’aïllament que comporta (i també guanyar espai habitable, ja que com s’ha vist anteriorment, les parets resulten més gruixudes).

Deixant de banda el compliment de la normativa, la recuperació de calor permetrà que en un clima suau com el nostre, durant les èpoques de mitja temporada (primavera, tardor) sigui possible climatitzar el nostre habitatge sense necessitat d’utilitzar ni la caldera ni l’ aire condicionat, només mitjançant la ventilació, comportant un etslavi energètic important.

En les gràfiques següents, podem veure l'habitatge de l’exemple anterior (veure punt B), utilitzant els aïllaments “mínims” amb recuperació de calor i sense.

 

Aïllaments mínims segons taula 2.3

Aïllaments mínims + Recuperació de calor


Nota 1: s’ha considerat un rendiment del 50% en la recuperació de calor (aquest pot oscil.lr entre el 40 i el 80%, depenent del tipus de recuperador i la marca comercial).

Nota 2: probablement degut a un error de programació, el software dóna problemes al modificar el cabal de ventilació.

 

Com es pot veure, la reducció de la demanda tèrmica és del 15%. Així doncs, augmentant l’aïllament a la coberta (provoca menys problemes d’espai que aïllar les parets) i escollint unes bones obertures (millor estanqueïtat) podríem acomplir amb la norma sense perdre superfície útil.

 

F) Qualificació energètica

Un habitatge de nova construcció que compleixi amb CTE DB HE (2013) obtindrà en la majoria dels casos una qualificació energètica “B”, depenent del sistema tèrmic escollit.

Aquest fet implica que serà relativament fàcil, aplicant mesures com les que s’han explicat anteriorment, arribar a una qualificació energètica “A”.

Per a què serveix “tenir una qualificació energètica A”?

Alguns bancs comencen a tenir en compte la qualificació energètica i ofereixen millors condicions al demanar hipoteques a aquelles que obtinguin la màxima categoria.

Si encara volem obtenir més estalvi en la hipoteca, podem certificar la vivenda mitjançant una certificació de sostenibilitat, com LEED, BREEAM.. d’aquesta manera segons el banc tindrem una qualificació A+ i per tant, les millors condicions.

Les variacions en l’interès entre una vivenda amb una lletra B i una lletra A+ poden ser de l’0,15% aproximadament, el que pot representar un estalvi molt important en l’import total d’una vivenda.

 

CONCLUSIONS

 

Jordi Manich Codina
Enginyer Industrial

 

Comentaris