Green Jobs / Feina Verda i la rehabilitació energètica. Fortaleses, perspectives i debilitats.

GREEN JOBS. DEFINICIÓ

L'Organització Internacional del Treball (OIT) defineix ocupació verda com aquella que redueix l'impacte ambiental de les empreses i els sectors econòmics fins a nivells que són sostenibles.

Els llocs de treball verds contribueixen a disminuir la necessitat d'energia i matèries primeres, a evitar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, redueixen al mínim les deixalles i la contaminació , així com restableixen els serveis de l'ecosistema com l'aigua pura i la protecció de la biodiversitat. La OIT assenyala que llocs de treball verds es poden crear en tots els sectors i empreses:

  • Llocs de treball directes en els sectors que produeixen béns i serveis més verds.
  • Llocs de treball indirectes en les seves cadenes de subministrament.
  • Llocs de treball induïts , quan els estalvis en energia i matèria primera s'inverteixen en altres béns i serveis de més intensitat de mà d'obra.

Els llocs de treball verds es poden crear en àrees urbanes, així com en zones rurals, i inclouen ocupacions en tot l'espectre laboral, des del treball manual fins l'altament qualificat.

 

PERPESPECTIVES LABORALS

Segons un comunicat difós per el Cluster de l’Energia de Catalunya el passat Gener de 2012 el sector de l’eficiència energètica i les energies renovables són capaços de generar llocs de treball de proximitat, ja que a més a més de la instal·lació de les mesures , les empreses completen el cicle amb el seguiment i el manteniment de les installacions.

La importània del sector de l'eficiència energètica i de les energies renovables es que pot crear llocs de treball de proximitat i amb continuïtat, ja que les mesures o instal·lacions efectuades en aquest sector precisen d'un manteniment i d'un seguiment al llarg del temps un cop han estat executades.

Per altra banda, segons l’informe #empleoverde2012 entre els anys 2011 i 2012 es varen publicar més de 30.000 ofertes de treball a la xarxa procedents d’Espanya. D’aquesta quantitat d’ofertes, un 7% del total serien ofertes relacionades amb el sector de l’eficiència energética i un 93% serien ofertes relacionades amb les energies renovables. Per altra banda, a l’altra banda de l’Atlàntic, Chile i Perú són els països que més feina “verda” generen.

En la mateixa dinámica, al Maig, segons declaracions del sr. Josep Maria Rañé, President del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (www.ctescat.cat), la rehabilitació d'edificis enfocada a la millora de l'eficiència energètica suposaria un impacte econòmic de 2.786 milions d'euros sobre la producció i la creació d'14.130 llocs de treball a l'any a Catalunya.

 

DEBILITATS

No obstant això, aquest alt potencial no es traduirà en res o en molt poc si no es fomenta un context adequat. A dia d'avui, podem afirmar amb tota seguretat que no es donen les circumstàncies favorables per desenvolupar un projecte nacional realment ambiciós de rehabilitació del parc d'edificis i habitatges a Catalunya.

Els principals obstacles són normatius, financers i humans però a més es plantegen diversos reptes "conceptuals" que caldrà superar per canviar el rumb pres aquests últims anys:

 

  • Revaloritzar el concepte de rehabilitació:

És necessari reflexionar sobre com fer més atractiva la rehabilitació per a la societat. Fins ara els arguments s'han centrat en els estalvis econòmics resultants de la rehabilitació, però, donat els elevats costos inicials i una amortització que s'allarga en el temps, aquesta no sembla ser una estratègia prou convincent. No obstant això, la rehabilitació va molt més enllà: permet tenir "una casa nova" per un preu reduït, millora el confort, augmenta el valor de l'habitatge, proporciona una revaloració social, etc

 

  • Canviar l’escala d’intervenció:

Actualment, el marc financer, mitjançant el sistema d'ajudes, afavoreix principalment un procés de rehabilitació de forma aïllada, és a dir, permet que un usuari d'un habitatge obtingui un ajut per a algun tipus de mesura, per exemple el canvi de finestres, de caldera ... Aquesta tendència pot servir de transició o de mètode de sensibilització, però és poc probable que per si sola permeti un projecte realment ambiciós de rehabilitació del parc d'edificis i habitatges. Els processos de rehabilitació per barris o edificis sencers tenen importants avantatges: un impacte major tant ambiental com social, permeten estalviar més costos i són més interessant per al sector empresarial. Hi ha un consens en el sector en què cal orientar cap a aquest tipus de rehabilitació en el futur.

 

  • Aconseguir una millor implicació social

En les últimes dècades, amb el procés de construcció accelerada registrat, s'ha perdut en gran mesura la participació social en els processos de transformació dels llocs de vida . Els usuaris tenen menys marge de maniobra sobre l'entorn , ja que els centres de decisions solen trobar-se lluny dels llocs de vida. La implicació dels ciutadans comporta molts avantatges, sobretot perquè cuiden més els seus llocs de vida i fomenta el social i la protecció ambiental.

 

  • Passar d’un usuari consumidor a un productor d’energia

Un punt que és important ressaltar és l'elevat potencial de la producció d'electricitat amb fonts renovables als edificis i l'oportunitat que representen els processos de rehabilitació en la implantació d'aquests sistemes per a autoconsum. No només és interessant des del punt de vista econòmic sinó també des del conceptual , perquè la seva posada en marxa implica un canvi en el model elèctric. La utilització més d'un comptador que permeti la " mesura neta " afavoriria que els usuaris puguin ser remunerats en aportar la seva energia sobrant a la companyia distribuïdora que operi en el sector, amb el conseqüent estalvi econòmic per a tothom. Això provocaria sens dubte l'enlairament i generalització d'aquest tipus de solucions, que beneficiarien tant als consumidors com a les companyies elèctriques i a la societat en conjunt. Tot i així, avui en dia, les perspectives de millora en la normativa són bastant nul·les.

 

Caldria desenvolupar un projecte nacional ambiciós en la rehabilitació energètica tot potenciant la generació pròpia d'energia elèctrica i tèrmica, fer més atractiva la rehabilitació per la societat, potenciar intervencions globals en comptes d'intervencions discretes a edificis i aconseguir una major implicació social a l'hora de dissenyar i mantenir els edificis

 

Fonts Consultades

 

Albert Juan Casademont
Enginyer Industrial

 

Comentaris